Emilie Rose Macaulay va néixer a Rugby, Warwickshire, el 1881. Va estudiar a Oxford, on es va graduar en Història Moderna. El 1906 va escriure la seva primera novel·la, Abbots Verney. Es va convertir a l’anglocatolicisme i des de la infantesa va mantenir una gran amistat amb el poeta Rupert Brooke, que l’ajudaria a introduir-se als cercles literaris de Londres. Poc després s’hi va traslladar i va conèixer un considerable èxit escrivint novel·les satíriques, influïda per autors com Anatole France i Virginia Woolf. També es va implicar en els moviments feministes de l’època. El 1918 va conèixer l’escriptor Gerald O’Donovan, un home casat amb qui va mantenir una relació amorosa que duraria fins la mort d’ell. Després de deu anys de silenci, el 1950 va publicar El món, la meva selva que, juntament amb The Towers of Trebizond, publicada sis anys després, tancaria la seva obra. El 1957 va ser nomenada Dama Comandant de l’Excel·lentíssim Orde de l’Imperi Britànic. Va morir set mesos més tard a casa seva, d’un atac de cor.